Medi ambient és una paraula subjectiva. Potser la gent s'imagina un paisatge com a medi ambient, o un camp de flors o de blat. Molt pocs s'imaginen que en un camp de blat hi podria haver tanta varietat d'ocells enriquint el cel, de conills embellint la superfície i de talpons airejant el subsòl, però en molts no hi ha res d'això, i mentre nosaltres correm per aprimar-nos, ells corren per fugir de nosaltres.
L'ecologisme sembla a ser que és anar amb bici o apagar el
llum, i en forma part, però no és només això. L'ecologisme també es basa en aconseguir la màxima biodiversitat
en un sol espai, en la conservació dels animals i en la conservació d'un planeta que ha tarda
t tants milions d'anys en ser com és i que, si no ho evitem, tardarà relativament tant poc en destruir-se. Potser sóm ambiciosos i volem el planeta només per nosaltres? O potser voldriem que els nostres néts visquéssin i fossin feliços sabent que els seus avis els van salvar d'una quasi segura mort? No sé si m'enteneu, però la millor manera de conrear una terra és de forma natural, i si hi ha una plaga, la mateixa natura ha creat sistemes per aturar-la. Per què hem de renunciar al nostre futur per tenir més diners en el present?
Abans es caçava per necessitat de menjar, cosa comprensible que fan molts animals, però ara es caça per la necessitat de ser superiors i més forts. Jo crec que per ser més forts hauriem d'anar als pocs llocs on queden llops a la Península i enfrontar-nos-hi cara a cara, sense armes. Si el caçador guanyés, llavors seria més fort que el llop, però no a distància i apretant el gallet.
Us demano un favor, i és que si sou empordanesos, o no, aneu als Aiguamolls i aprecieu una estona la diferència entre la varietat que hi ha allà durant la primavera, amb alguna zona no protegida. Espero que quedeu més tocats que per la propia tramuntana, i que començeu a pensar, els que no ho heu fet, en com seria un empordà ecològic, on no hi hagués insecticides ni herbicides, i que per tant els aliments fóssin de més qualitat i molt més bons. Els típics i deliciosos menjars de l'àvia potser no existiran si enlloc de cultivar les tomates i deixar que les vaques pasturin soles pels camps, deixem que creixin amb productes quimics i que les vaques siguin totes de granja amb tants medicaments com tenen. Espero que llavors ningú es queixi del canvi climàtic, perquè, al cap i a la fi és una cadena que nosaltres mateixos estem trencant.
Hauriem de buscar un món on la balança sigui equilibrada, i on la natura reguli la fauna, perquè potser, ben mirat, la plaga més gran som nosaltres.
Arnau Sargatal Llinàs
No hay comentarios:
Publicar un comentario